Entrant a la Catedral de Sant Pere, de Vic el 5 de Juliol.
Els Gegants i els Cap-grossos.
A la crida de l'any 1832 se'ns parla de gegants nous i de l'aparició del capgròs Esquivamosques, que més tard va ser anomenat pls vigatans com a Cap de Llúpia a causa de les tres grans llúpies (quists) que tenia al cap. A principis del SegleXX tingué un portador, Miquel Comerma el qual es va fer molt famós per la seva traça a l'hora d'empaitar la canalla.Els infants començaven a cridar: "Mori en Comerma", per provocar-lo.Aquest, "Mori en Comerma va derivar a " Mori el Merma, que ha perdurat fins ara.L'any 1864 una nova figura la muller del Llúpia, coneguda com a Mª Rosa o Llupiesa, actualmente coneguda com " La Vella". La Vella representa una pagesa , molt lletja que sempre es venta la gran verruga que té al nasi dóna caramels a la mainada. L'any 1900 va aparèixer el Noi o Nano dels Llúpia, que més tard va ser anomenat "el Nen".
Aquests tres personatges aviat foren les figures més estimades i temudes per la canalla que corrien esverats davant la comitiva. Avui en dia formen una part important en l'imaginari vigatà i, sobretot, no podríem entendre la nostra Festa Major sense ells!
Els Gegants ballant, a la Plaça de la Catedral.
H I M N E D E L A C R I D A
Just al bell mig de la Plana,s'hi han criat els vigatans.
No hi ha noies més boniques, no hi ha joves més galants.
I se'ls veu que están de festa, orgullosos de ser catalans.
Avui dia de la crida les colles són al carrer.
Volen festa i alegría perquè és festa i s'ha de fer.
Vigatans sortiu de casa a ballar i passar-vos-ho bé.
Mentre el Merma li cantava, el Nen estava afinant
I la Vella revifava, diu que li va agradar tant, gairebé com aquell cop
que li va cantar al gegant.
B O N A F E S T A M A J O R!!!
