Avui 5 de Juny de 2.017, dia del meu aniversari, 73 anys.
He anat per primera vegada a "La Damunt", es troba a Folgueroles, a 4 Km. de Vic.
Hi he anat amb en Fernando.
Un lloc i una ermita bonica, amb olor verdagueriana.
He pogut donar gràcies a la Verge de La Damunt per tots aquests anys i demanar-li la seva ajuda per
continuar camí...
LA DAMUNT
Les primeres noticies
documentades de l’ermita daten del segle XIII. Fou ampliada i renovada als
segles XVI i XVII.
La seva situació alterosa, des
d’on es pot observar el Montseny, els Pirineus i la Plana de Vic, fa que hagi
esdevingut al llarg dels anys, el centre espiritual dels folguerolencs. La
Damunt és un dels llocs verdaguerians més destacats. Aquí venia de petit el
poeta, acompanyant la seva mare, i aquí tornava ja vell, quan les penes
l’aclaparaven. A redós de l’ermita hi floreix un jardí verdaguerià que
s’inspira en el llibre del poeta Brins d’Espígol, que hi fou plantat l’any 1990
amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de l’associació Amics de Verdaguer.
L’Arpa” de Jacint Verdaguer
Damunt de mon poblet hi ha una capella
d’una roureda secular voltada,
és son altar lo trono d’una Verge
d’aquella rodalia sobirana.
Era ma pobra mare, que al cel sia,
sa més fidel i més humil vassalla,
i sent jo petitó, cada diumenge
a dur-li alguna toia me portava,
a son Fill oferint-me que em somreia,
com jo, assegut en la materna falda.
d’una roureda secular voltada,
és son altar lo trono d’una Verge
d’aquella rodalia sobirana.
Era ma pobra mare, que al cel sia,
sa més fidel i més humil vassalla,
i sent jo petitó, cada diumenge
a dur-li alguna toia me portava,
a son Fill oferint-me que em somreia,
com jo, assegut en la materna falda.
……………………………………………………..
……………………………………………………..
I vegí vostres peus i vostres cingles
i vostres fronts, oh serres de la pàtria!
i al pondre’s damunt seu l’astre del dia,
corona d’or irradiant de flama,
engolir-se’l vegí l’alt Pedraforca
fet un Vesuvi atapeït de lava,
i entre el floreig d’estrelles que naixien
del vespre hermós entre les fosques ales,
com aurora divina que em somreia
vegí en lo cel la Musa Catalana.”
i vostres fronts, oh serres de la pàtria!
i al pondre’s damunt seu l’astre del dia,
corona d’or irradiant de flama,
engolir-se’l vegí l’alt Pedraforca
fet un Vesuvi atapeït de lava,
i entre el floreig d’estrelles que naixien
del vespre hermós entre les fosques ales,
com aurora divina que em somreia
vegí en lo cel la Musa Catalana.”
